Home acrònim

No facis tard aquesta nit,

No facis tard que tinc ganes de riures,

No facis tard que necessito paraules buides.

No arribis tard, que tinc ganes de vidres.

M'he llevat massa tard per fer bondat.

Massa d’hora per estimar alhora.

M'he despertat somniant amb petons

Plens de tu, home acrònim, plens de sons.

Que’m diguis coses maques,

Per no ser escoltades.

Sense desitjar ser desitjat.

No facis plans home acrònim,

Que aquesta nit...

Tinc ganes de riures

D’amors lliures

De paraules buides

Sense sentit

Sense demà

No facis tard aquesta nit

Que tinc ganes d’amors acrònims

D’aquells que duren tota una nit.

D’aquells en que tens ganes de mi.

Que m'he despertat amb ganes de fer-te un petó,

Per després fer-te’n un altre

I no parar fins que les hores ens diguin

Que l’amor acrònim se’ns acaba.

Fins que ja no em quedin forces.

No facis tard home acrònim,

Que demà ja en tindré prou.

Que demà veuràs que l’amor acrònim

és com un nin que balla.

Que demà serà caduc

I jo ja no en tindré ganes.

Que demà ja no tindré petons per tu.

Home acrònim,

Vine i dóna’m un petó

D’aquells que fan somniar

D’aquells que sense voler s’acaben.

Vine, que demà ja s’haurà acabat.

Haurà caducat