Petjades

Em passejo pels carrers

d’aquesta ciutat freda,

Cercant l’amor que se m’apega.

Buscant un carrer acrònim,

en una cantonada esquiva i perduda

D’una ullada acrònima

Per fer-te una perduda

Baixa, que sóc jo.

Baixa que t’espero.

Baixa que t’ho ensenyo.

Amb un cafè,

Calent,

entre les mans,

T’explico que ja no tinc fans.

Que ahir feia fred

dintre del meu sac d’amants.

On cercava el teu alè

Amb un ganivet.

Què no baixes?

Què no pujo?

Que no m’esperaves...

Que tinc paraules

Que em cremen les espatlles.

Que em segueixen les petjades.

Que aquest cop, ja no m’esperaves?