Aire pur, aire salat
Inhalo l’aire que m’ha enganxat.
Sento l’aigua ballar.
Em parla en veu baixa.
És el Delta que m’enganxa.
Inhalo...
L’olor que desprens
El gust que tens
Després de tant de temps.
Perdut, oi que m’entens?
T’inhalo i em col·loco,
En un hiperplà d’un hipermón.
On l’aigua d’octubre em treu la mugre.
Somnis verds,
Carícies!!! Que’m perds!
L’aire del Delta que s’esvelta,
Tanco els ulls i t’escolto
Com un falcó,
que s'ha quedat coix i
desplomat.
Mentre jec a la sorra
t’envolto com un flascó,
i sento els teus dits
que segueixen la ruta
mar endins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario