Petjades

Em passejo pels carrers

d’aquesta ciutat freda,

Cercant l’amor que se m’apega.

Buscant un carrer acrònim,

en una cantonada esquiva i perduda

D’una ullada acrònima

Per fer-te una perduda

Baixa, que sóc jo.

Baixa que t’espero.

Baixa que t’ho ensenyo.

Amb un cafè,

Calent,

entre les mans,

T’explico que ja no tinc fans.

Que ahir feia fred

dintre del meu sac d’amants.

On cercava el teu alè

Amb un ganivet.

Què no baixes?

Què no pujo?

Que no m’esperaves...

Que tinc paraules

Que em cremen les espatlles.

Que em segueixen les petjades.

Que aquest cop, ja no m’esperaves?

Home acrònim

No facis tard aquesta nit,

No facis tard que tinc ganes de riures,

No facis tard que necessito paraules buides.

No arribis tard, que tinc ganes de vidres.

M'he llevat massa tard per fer bondat.

Massa d’hora per estimar alhora.

M'he despertat somniant amb petons

Plens de tu, home acrònim, plens de sons.

Que’m diguis coses maques,

Per no ser escoltades.

Sense desitjar ser desitjat.

No facis plans home acrònim,

Que aquesta nit...

Tinc ganes de riures

D’amors lliures

De paraules buides

Sense sentit

Sense demà

No facis tard aquesta nit

Que tinc ganes d’amors acrònims

D’aquells que duren tota una nit.

D’aquells en que tens ganes de mi.

Que m'he despertat amb ganes de fer-te un petó,

Per després fer-te’n un altre

I no parar fins que les hores ens diguin

Que l’amor acrònim se’ns acaba.

Fins que ja no em quedin forces.

No facis tard home acrònim,

Que demà ja en tindré prou.

Que demà veuràs que l’amor acrònim

és com un nin que balla.

Que demà serà caduc

I jo ja no en tindré ganes.

Que demà ja no tindré petons per tu.

Home acrònim,

Vine i dóna’m un petó

D’aquells que fan somniar

D’aquells que sense voler s’acaben.

Vine, que demà ja s’haurà acabat.

Haurà caducat

Mantis Religiosa

Cae la noche. Dulce y serena. Amante de mis sueños. Voyeur de nuestras intimidades. Consciente de que esta noche estarás aquí. Tierno y complaciente. Me deslizo, fingiendo una casualidad previamente meditada. Rozar tu piel es mi objetivo. Tostado a fuego lento. Dulce chocolate con leche. Ajeno a mis inquietudes primaverales. Dormido me rodeas. Empiezo a recorrer tu cuello. Beso a beso. Mordisco a mordisco. Despacio y desorientado te despiertas. Abres los ojos. Me preguntan porqué. Esta noche te tengo cerca. No puedo dormir. Poseída por la bestia que habita en mi. Sigo mis instintos. Esperando despertar los tuyos. Un beso en la boca me delata. Casi sin aliento. Absorta por el dulce licor de tus labios. La suavidad de tus movimientos. La respiración entrecortada. Empiezas a despertarte. Me acaricias. Se me dispara el corazón. Un calor extraño me posee. Me falta aire. Contracciones extrañas me recorren el cuerpo... Llego al clímax. Crees haberme saciado. Inocente. Esperas poder dormir. Me abrazas. Me das un beso. Cierras los ojos. Y no lo puedo evitar. Tengo hambre. De ti. Me levanto en busca de agua. Deshidratada por el exquisito ejercicio. Enciendo un cigarrillo. Abro la ventana. Ahí está. Nos espía. La noche sabe que no te dejaré dormir. Que esta noche seré tu mantis religiosa. Que tendré que devorarte para saciarme del todo. Que cuanto más tengo de ti, más quiero. Llega el día. Rendida a tu lado. Agotada. Dolor de caderas. Labios irritados. Complacida por la victoria. Me rindo. Me duermo. Hay que recuperar fuerzas para cuando decida devorarte.

Boira

Veia els teus ulls acrònims

Allà,

Quiets,

Tranquils,

Silenciosos

I olorosos.

D’una terra pinya.

Acrònims de vida,

Acrònims de llum i calor.

Que la boira cendrosa,

Els desdibuixava

Amb records d’acronímia

Inhalo

Aire pur, aire salat

Inhalo l’aire que m’ha enganxat.

Sento l’aigua ballar.

Em parla en veu baixa.

És el Delta que m’enganxa.

Inhalo...

L’olor que desprens

El gust que tens

Després de tant de temps.

Perdut, oi que m’entens?

T’inhalo i em col·loco,

En un hiperplà d’un hipermón.

On l’aigua d’octubre em treu la mugre.

Somnis verds,

Carícies!!! Que’m perds!

L’aire del Delta que s’esvelta,

Tanco els ulls i t’escolto

Com un falcó,

que s'ha quedat coix i

desplomat.

Mentre jec a la sorra

t’envolto com un flascó,

i sento els teus dits

que segueixen la ruta

mar endins.