martes, 2 de septiembre de 2008

Volar

Ara que s’ha post el sol i començo a despertar-me, ara s’acaba el dia. Sona una cançó que no conec. El desig de silenci s’evapora. Les conversacions absurdes entren en escena. I jo recordo que ja no recordo. Aquells temps en què no podia dormir s’han esfumat amb el sol. Les melodies apàtiques que m’han acompanyat durant aquests mesos han callat per sempre, i és que avui m’he adonat que t’he enterrat. Que et vaig enterrar fa temps. Abans que m’adonés que ja no et volia al meu costat. He repassat cada moment i he llegit a la contraportada que vaig ser jo qui et va negar entrar en la meva rutina. Només ara, amb calma, me n’adono que ja no ets més que un record d’un bonic estiu. No vull saber de tu i no per por ni rancor. És perquè prefereixo guardar un bon record d’allò. No vull sentir a parlar de tu. I serà molt fàcil, perquè eren els meus records els que et donaven vida.

El sol s’ha amagat i les estrelles esperen el seu torn per dir-me bona nit, però avui el meu sol es pondrà més tard. Avui sóc una au nocturna que vola sense ales. I surto a investigar el món que m’espera demà. La calor del sol que ja no em turmenta. El riure que se’m va escapar i ara surto a caçar. Volo tan alt que m’és impossible pensar en la caiguda. He après a aterrar. Ja res em pot fer caure. Sóc una au nocturna que vola sense parar. Ara sóc invencible.
Vive como si tuvieras que morir mañana, piensa como si nunca tuvieras que morir.
La gente suele preguntar, ¿por qué te dedicas a perder el tiempo? muy simple, no pierdo nada que no sea mío.