sábado, 30 de enero de 2010

Feeling

Despistats i confiats, hem perdut el feeling. Potser mai en vam tenir i ara amb ulls increduls ho hem descobert. Una realitat massa seca i insipida per ser acceptada. Però les nits poden ser molt màgiques i el vi blanc fa meravelles.
Desperto i sento la teva olor per tot. Llençols... Dolça. Natural. Fas olor de terra seca, de terra càlida, d'estiu, de sol.
Obro els ulls i no hi ets. El despertador que he apagat amb mala gana deu minuts abans torna a sonar. Respiro profundament i m'aixeco. Una dutxa ben calenta per conservar l'escalfor del teu cos. Ràfegues d'aigua freda em tornen bruscament a la realitat.
Em vesteixo amb aires lents, silenciosos, peresosos, no vull despertar, no vull veure que no hi ha feeling.
A intervals, tanco els ulls, t'imagino estirat al llit. Dormint. I repasso amb delicadesa cada part del teu cos, sense pressa. Sec al teu costat, sense fer soroll, com un gat. I t'acarono amb la punta del nas, inspirant profundament, intentant memoritzar la teva olor, per recordar-te amb amor i melanconia quan ja no siguis ningú per mi, només un record d'algú que mai em va estimar.
Però estic sola a l'habitació i unes ganes boges de fer-te l'amor per últim cop s'han apoderat de mi. I ressignada marxo a treballar, perquè la meva vida continua. I desitjo que s'acabi, que surtis d'ella, perquè amb mi mai seràs feliç. Perquè amb tu sempre seré amb desventatja. Perquè la teva fredor em glaça el cor.
Vive como si tuvieras que morir mañana, piensa como si nunca tuvieras que morir.
La gente suele preguntar, ¿por qué te dedicas a perder el tiempo? muy simple, no pierdo nada que no sea mío.